Avui començarem una petita sèrie dedicada a la poesia i les matemàtiques. El primer que ens passa pel cap en pensar en aquest tema és que són dues activitats humanes molt allunyades, però si recordem que paraules que fàcilment associem a la creació literària o artística com bellesa o harmonia també són utilitzades per molts científics per abonar la validesa de teories i equacions, potser començarem a adonar-nos que la separació no es tan gran.
La millor manera però de demostrar la realitat d'aquesta relació és presentant proves, proves que concretaré en tres exemples. El primer correspon a l'obra Versos Amics editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. En el poema triat, Joana Raspall, l'autora, fa servir un bon nombre d'elements matemàtics en la descripció d'un dibuix.
| Geometria I |
| Sota una roda rodona poseu-hi un quadret quadrat i al damunt per acabar-ho, un triangle triangular. Quatre línies rectilínies podran fer de peus i mans. Si marqueu nas, ulls i boca amb arcada de quatre arcs, veure quin ninot resulta més eixerit i trempat. |
El segon exemple ens porta de la geometria als números. Són uns petits poemes o millor frases poètiques que podem trobar al bloc de Daniel Gostain i que han estat escrites per alumnes de la seva escola.
| Poesie des nombres |
| Le 1 n'a pas de copain Le 2 est amoureux Le 3 ne peut pas se tenir droit Le 4 se met sur une patte Le 5 se prend pour un cintre Le 6 mange beaucoup de saucisses Le 7 est un casse-tête car il veut diviser le 27 Le 8 a deux limites Le 9 présente son "Quoi de neuf ?" Le 10 n'est pas le double de 6 Le 100 se prend pour un grand Le 1000 a trois îles |
En el tercer, un poema del gran mestre de la literatura infantil, Gianni Rodari els números no són sinó una excusa per crear un simpatiquíssim joc literari on xifres i paraules es converteixen en unes peces que poden ser capgirades, modificades i sotmeses a qualsevol caprici de la imaginació.
| A inventare i numeri |
| "Inventiamo dei numeri?" "Inventiamoli, comincio io. Quasi uno, quasi due, quasi tre, quasi quattro, quasi cinque, quasi sei". "E' troppo poco. Senti questi: uno stramilione di biliardoni, un ottone di millantoni, un meravigliardo e un meraviglione". "Io allora inventerò una tabellina: - tre per uno Trento e Belluno - tre per due bistecca di bue - tre per tre latte e caffè - tre per quattro cioccolato - tre per cinque malelingue - tre per sei patrizi e plebei - tre per sette torta a fette - tre per otto piselli e risotto - tre per nove scarpe nuove - tre per dieci pasta e ceci. "Quanto costa questa pasta?" "Due tirate d'orecchi". "Quanto c'è da qui a Milano?" "Mille chilometri nuovi, un chilometro usato e sette cioccolatini". "Quanto pesa una lagrima?" "Secondo: la lagrima di un bambino capriccioso pesa meno del vento, quella di un bambino affamato pesa più di tutta la terra". "Quanto è lunga questa favola?" "Troppo". "Allora inventiamo in fretta altri numeri per finire. Li dico io, alla maniera di Modena: unci dunci trinci, quara quarinci, miri miminci, un fan dès". "E io li dico alla maniera di Roma: unzi donzi tenzi, quale qualinzi, mele melinzi, riffe raffe e dieci". |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada