A l'article anterior vam il·lustrar la relació entre poesia i matemàtiques amb uns poemes d'indubtable qualitat literària però que en cap cas plantejaven qüestions de caire matemàtic. En tots els casos el vessant literari dels poemes era tan o més important que el matemàtic.
Avui presentarem uns exemples molt diferents, els que adoptant la forma de versos - em resisteixo a fer servir la paraula poema o poesia - ens plantegen endevinalles o petits problemes de càlcul. El primer exemple rera un començament que podríem considerar una oda als números, ens porta a un petit exercici de càlcul mental, els altres tres són endevinalles infantils. Tots ells compleixen amb dignitat la seva funció d'enunciat matemàtic.
| Números |
| De los números naturales sólo pocos se destacan, particularmente notables que a otros números opacan. Números primos, cuadrados perfectos son ejemplares singulares de numerales selectos, de inolvidables propiedades. Y entre los números importantes no soy yo la excepción, seguro que me has visto antes, pero ahora adivina quién soy. Pues si mi propia raíz cuadrada a mí mismo me restan, por una gracia solo a mí reservada el resultado es justo treinta. |
Les endevinalles següents les he copiat de la secció Adivinanzas de números de la pàgina web El huevo de chocolate. Si hi aneu en trobareu unes quantes més molt recomanables per als primers cursos de primària.
De miles de hijos que somos el primero yo nací y soy el menor de todos ¿cómo puede ser así? |
Soy más de uno sin llegar a tres, y llego a cuatro cuando dos me des. |
Mi silueta de cisne no tiene igual y que el par represento no hay que dudar. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada