Fórmula de l'amor etern: ensarronada o encert?

Alumnes primària

Alumnes secundària

Adults: Pares/mestres

Avui les pàgines de La Vanguàrdia ens porten un titular i una notícia que no poden evitar sorprendre'ns força. Unos matemáticos afirman haber hallado la fórmula del amor eterno. Déu n'hi do! Que un fet com aquest sigui expressable mitjançant una fórmula ens porta a dubtar entre meravellar-nos de la capacitat de les matemàtiques per explicar qualsevol fenomen de la natura o l'empipament produït per aquesta absurda mania, que trobem molt sovint als anuncis més diversos, de pretendre donar un aire seriós i científic a qualsevol bestiesa pel fet d'afegir uns quants números a l'eslògan que ha de fer forat al nostre cervell de consumidor.
Ens trobem doncs davant d'un cas de proofiness, concepte creat per Charles Seife i que fa referència a l'art d'utilitzar falsos arguments matemàtics per provar que alguna cosa és certa o d'un algorisme impecable que aconsegueix determinar de forma exacta la durada d'una relació amorosa? Llegiu la notícia que us hem enllaçat a l'inici de l'article o aneu a l'original del The Telegraph i decidiu vosaltres mateixos i si el tema us sembla mereixedor d'uns minutets extra, us recordo que La Vanguàrdia ja va fer referència a aquest lligam entre amor i matemàtiques a un article anterior que comentàvem a Matemàtiques rosa.

Matemàtiques policíaques

Alumnes primària

Alumnes secundària

Adults: Pares/mestres

Que les matemàtiques puguin ajudar a la policia a lluitar contra la delinqüència no sobtarà als seguidors de les aventures dels germans Don i Charlie Eppes a la sèrie Numbers. Que un diari ens expliqui que aquestes tècniques estan arribant al nostre país ja és més inhabitual. Per tant paga la pena llegir la notícia a l'Ara d'avui i assebentar-se que una unitat dels Mossos on participa la doctora Maria Aguareles, professora lectora del departament d'informàtica, matemàtica aplicada i estadística de la UdG impulsa un projecte d'aplicació de les matemàtiques que pot ajudar a entendre, predir i reduir els actes delictius.

Errors matemàtics i polítiques d'austeritat

Alumnes primària

Alumnes secundària

Adults: Pares/mestres

Que els errors matemàtics poden tenir greus conseqüències és un fet fàcilment comprensible. Un càlculs mal fets en la construcció d'un pont, un edifici o un avió poden provocar accidents amb resultats dramàtics, però el que pot sobtar més és que uns errors de càlcul puguin incidir en fets de caire polític i enconòmic. Això però és el que sembla deduir-se de dos articles que han aparegut en pocs dies a El País i a La Vanguardia, tant La depresión del Excel, del primer diari, com Un estudiante desmonta la teoría que justifica las políticas de austeridad, del segon, semblen abonar aquesta teoria, llegiu-los i quedareu totalment astorats.

Matemàtiques i prediccions electorals

Aquests dies a banda d'un positiva florida de bolets que el fred pot esguerrar, hi ha un altres especimens no vius que floreixen pertot arreu, és tracta de les enquestes. L'època electoral crea un ambient molt benéfic per a l'existència d'aquest ésser del qual trobem exemplars ben diversos com és el cas dels que han aparegut als jardins del CIS i del CEO. Les diferències entre els uns i els altres, deixant de banda les habilitats culinàries dels departaments que les elaboren, deixen ben clares les incerteses i limitacions que arrossega qualsevol estadistica. Per això és molt interessant, tant des del punt de vista matemàtic com des del punt de vista social, que algú a banda de la tradicional recollida de dades, crei un algorisme amb uns resultats que s'acostin més a la realitat que els estudis estadístics tradicionals.
Això és el que ha aconseguit Nate Silver amb les eleccions americanes. De la seva troballa, a banda de la premsa anglosaxona, se n'ha fet ressó La Vanguardia a l'article
Nate Silver, el fenómeno matemático que predijo las victorias de Obama.



Un tractament més aprofundit del tema el trobareu a FiveThirtyEight, el bloc que des de l'any 2008 redacta el nostre crack de les estadístiques, del qual encara podem afegir una altra anècdota, va ser el seu interès infantil pel beisbol el que el va portar a les matemàtiques i concretament a l'estadística.

El Nobel d'economia a dos matemàtics

Fa un parell d'anys a l'article Medalla Fields i Premi Abel, vam comentar la inexistència d'un premi Nobel de matemàtiques i els dos guardons que el substitueixen. Que aquest premi no existeixi no significa però que molts matemàtics no hagin rebut el Nobel per les seves aportacions a altres camps i avui en podem trobar dos exemples. És tracta d'Alvin E. Roth y Lloyd S. Shapley que avui mateix acaben de guanyar el Nobel de Economía.
Roth i Shapley no han sigut però els primers matemàtics a rebre aquest premi en l'apartat d'economia, aquest honor li correspon a Jan Tinbergen que ho va aconseguir en una data tan llunyana com el 1969. El més conegut però és, sense cap mena de dubte, John Forbes Nash, el protagonista de la pel·lícula Una ment meravellosa que va obtenir aquest premi el 1994.

2012, any Alan Turing

Començarem el primer article d'aquest any fent referència al logo que veieu a l'esquerra i que tots, petits i grans, coneixem abastament en aquesta època en que tauletes i telèfons intel·ligents s'han convertit en un típic regal de Reis... Efectivament, és el logo que podem trobar a IPhones i IPads. I que té a veure aquesta poma amb les matemàtiques us preguntareu? Doncs molt, ja que aquesta fruita va ser triada com a símbol pels creadors de la casa Apple en record d'un dels més grans matemàtics del Segle XX, Alan Turing.
Turing és va suïcidar menjant-se una poma emmetzinada amb cianur perquè no suportava els maltractes i el menyspreu d'una societat, la de la seva època, que no tolerava l'homosexualisme i aquesta poma mossegada és a hores d'ara una dels símbols més coneguts del món.

I ara ve la segona pregunta, perquè els fabricants d'Apple van considerar que Turing era prou important com per convertir-lo em símbol dels seus productes? Doncs ras i curt perquè aquest senyor és el pare de la informàtica i de la intel·ligència artificial... Ah! i a més a més va ajudar a guanyar la II Guerra Mundial als aliats en participar en la creació dels programes i les màquines que van aconseguir trencar els codis secrets alemanys.



La raó de la tria de l'any 2012 per recordar la seva figura és que enguany es celebren els 100 anys del seu naixement a Maida Vale, un districte residencial de Londres.

Les matemàtiques dicten sentència

Que les matemàtiques siguin capaces d'explicar i predir els fenòmens físics del món que ens envolta és una cosa que no ens sorprèn, tot i que potser hauria de fer-ho tal com ja vam comentar en l'article Utilitat i bellesa de les mates. Ara bé que puguin fer-ho amb el comportament humà comença a semblar-se a la bruixeria i per tant ens crida més l'atenció.
Doncs bé avui, a la pàgina 42 de La Vanguardia i amb el títol de Les matemàtiques s'avancen al jutge, tenim un exemple d'aquest fet. El redactor de la notícia ens informa que un algorisme creat per Roger Guimerà i Marta Sales, investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, aconsegueix un percentatge d'encerts del 87% a l'hora de determinar com votarà qualsevol jutge del Tribunal Suprem dels EUA. Si tenim en compte que experts col·legues juristes arriben al 69%, queda clar que la fiabilitat de l'algorisme és remarcable.

Tercera oportunitat per a "El mundo es matemático"

Per tercer cop en un període de ben just 21 mesos es posa al nostre abast la col·lecció El mundo és matemático. Si la primera vegada el vam poder trobar al quiosc i la segona va ser ofert pel diari El País, aquest cop és La Vanguardia la que a partir del dissabte 8 d'octubre i fins al 29 d'abril del proper any ens permetrà fer-nos amb aquesta col·lecció.

Ens en sortirem?

Avui comença un nou curs i un altre cop haurem de convèncer als nostres alumnes que les matemàtiques són interessants, útils, divertides i fàcils. No sí si ens en sortirem amb els tres primers objectius, però pel que fa al darrer, la facilitat, potser haurem de deixar-ho córrer en alguns casos.
Aquesta afirmació ve a tomb d'una notícia que el Daily Telegraph va publicar el dia 10 d'agost i que tenia com a títol una afirmació ben rotunda que podríem traduir com “n'hi ha que neixen negats per a les mates”. Aquesta conclusió fruit d'un estudi realitzat per un grup de psicòlegs de la John Hopkins University de Baltimore la trobareu més desenvolupada a Developmental Science i en forma de breu podcast a Scientific American.

Entreteniment matemàtic a La Vanguardia

Avui fa exactament un mes que La Vanguardia va encetar una sèrie d'entreteniment matemàtic anomenada El Cervell Matemàtic. Les activitats que la formen són proposades per la Societat Catalana de Matemàtiques i han estat extretes de les proves Cangur. Tal com diu la presentació que podeu trobar al diari del 24 de juliol, per resoldre-les, més que càlculs i fórmules, que són dues coses que potser no acaben de lligar amb l'estiu, cal tenir enginy i intuïció. Aquests reptes continuaran apareixent de forma diària fins al proper 4 de setembre, és a dir que podem gaudir-ne durant tot el període vacacional.
L'únic comentari negatiu que fem al passatemps és que no és accessible per internet i per tant us heu de fer cada dia amb el diari.

Fermat al logo de Google

Si avui, cosa molt probable, heu fet servir el Google per fer alguna de les vostres cerques, us haurà sorprès veure que el logo tradicional ha estat substituit per la il·lustració que podeu veure al final del text. La imatge representa el conegudíssim darrer teorema de Fermat i quan passem per sobre ens fa una simpàtica aclucada d'ulls en reproduir la famosa frase del matemàtic justificant la seva no demostració.
Per completar l'homenatge a aquest genial personatge veureu que si cliqueu sobre el doodle, el cercador us obrirà un llistat de pàgines referides a en Fermat. Una simpàtica manera de celebar el 410è aniversari del seu naixement.

Els crits del animals en una equació

Quan a classe estudiem el volum, la capacitat i la massa, magnituds que acostumen a presentar-se unides o si més no en temes consecutius, ho fem relacionant-les amb piscines, dipòsits, roques... és a dir objectes inanimats, però mai o ben poques vegades les lliguem a éssers vius.
Aquesta reflexió ve a tomb d'un article que vaig llegir al setembre del 2010 a la revista Science & Vie, degana de la divulgació científica a França, l'article anomenat Le cri des animaux a été mis en équation explicava com dos científics americans, James Gillooly i Alexander Ophir, havien creat un model matemàtic que era capaç de derivar els crits de qualsevol animal de la seva massa i del seu metabolisme. Explicaven que la massa de la bestiola i la seva temperatura corporal determinaven la freqüència del so, el seu ritme (crits per segon) i la seva durada. Aquest descobriment encara es feia més interessant si tenim en compte que ens podia servir per predir els sons d'animals extingits... Quedem doncs a l'espera de sentir ben aviat els crits de cacera d'aquests animalons d'ungles llargues i cervell considerable que són uns dels protagonistes principals de la saga de Jurassic Park, els velociraptors.
Si voleu conèixer amb més profunditat la descoberta ho podeu fer consultant Math Models Predict Animals' Natural Calls o From crickets to whales, animal calls have something in common. L'article de la revista francesa no està disponible per internet.

Peixos matemàtics

Recordeu l'anunci que fa temps va fer la Caixa on s'hi feia referència a la curta memòria dels peixos? L'anunci va quedar tant imprès a les nostres neurones que ara sovint parlem de memòria de peix quan fem referència a algú que, com l'autor d'aquest bloc, oblida fàcilment les coses.
Si fem cas però de les notícia que us comento en el present article, haurem de modificar considerablement la valoració que fem de les capacitats intel·lectuals dels peixos. No us podria dir si aquest grup de vertebrats tenen problemes de memòria, però sembla clar que les seves aptituds matemàtiques són més que notables. Si les voleu conèixer llegiu l'article Los peces, tan buenos como los universitarios en cálculo matemático que va aparèixer el dia 17 de gener al diari ABC i si el tema us fa gràcia i voleu aprofundir una mica més podeu anar a l'article original de Christian Agrillo, Laura Piffer i Angelo Bisazza de la universitat italiana de Padova, Large Number Discrimination by Mosquitofish.

De lleis i tants per cents

Quan els percentatges surten als diaris acostumen a formar part de la publicitat, l'economia o la política. El que comentem avui però, no entra en cap d'aquestes categories sinó que forma part d'una història la lectura de la qual ens pot deixar de pasta de moniato. La va explicar i comentar Quim Monzó el dimarts dia 8 de març a La Vanguardia i ens demostra com uns tants per cents molt baixos tant poden portar-nos a la presó com evitar-ne l'entrada. La propera vegada que algú ens pregunti sobre la utilitat de les matemàtiques a la vida real podrem utilitzar aquesta anècdota com a exemple. Que l'exemple entri a la categoria de tràgic, divertit o esperpèntic és un tema que haurà de decidir cada lector.

Desafiament matemàtic setmanal a “El País”

Cada divendres, per celebrar el centenari del la Real Sociedad Matemática Española, el diari El País, que ja va començar fa poc la publicació de la col·lecció El mundo es matemático, presenta un desafiament matemàtic i ens el proposa fent servir dos mitjans diferents: el més tradicional, l'escrit i una segona alternativa en forma d'un vídeo, on el creador del problema ens explica el seu contingut de forma clara i entenedora.
Us presento els tres que han aparegut fins a la present setmana. En els dos primer casos podreu accedir tant al vídeo de l'enunciat com al que explica la solució.

• 
  Un problema de ciudades y carreteras.
  


• 
  Una hormiga con un negro futuro.
  


• 
  Cuadrado mágico de productos.
  

Les matemàtiques i la vida

Aquest és el títol de l'exposició que des del 6 d'octubre de l'any passat fins al 4 de juliol d'enguany podeu trobar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La millor descripció del seu contingut ve donada pel primer paràgraf que podeu trobar a la web del Museu i diu el següent:

L’exposició convida a descobrir les matemàtiques que hi ha en el dia a dia de la nostra vida, a través d’un suggeridor recorregut pels àmbits en que ens movem al llarg d’un dia qualsevol de qualsevol persona.

Com podeu veure és una explicació curta i clara i per tant feta des d'un esperit molt matemàtic i que segurament us portarà a voler saber més de l'exposició. Si aquest és el cas podeu clicar aquí i hi trobareu més explicacions, fotografies, notes de premsa, material didàctic... En resum tot un seguit d'informacions i eines que us poden ser ben útils tant si l'aneu a visitat com si no.

"El mundo es matemàtico" al País

A partir del proper diumenge dia 20 el diari El País oferirà als seus lectors la possibilitat de fer-se amb els llibres de la col·lecció El mundo es matemàtico. Com que ja hi vam parlar fa un any quan els mateixos exemplars van sortir amb periodicitat quinzenal als quioscs, només direm que aquesta nova publicació de la sèrie ens ofereix una segona oportunitat per aconseguir-los, si no ho vam fer la primera vegada i ens reafirma en la creença de que les matemàtiques són cada dia més populars.

Dilluns negre

Sense saber gaires matemàtiques podem afirmar que aquest any, com el darrer, no serà cap meravella si parlem de la situació econòmica i laboral dels nostre continent. Ara bé, concretar quin mes, setmana o dia de l'any serà el més dolent sembla una mica agosarat.
Cliff Arnalls no té aquest problema però, ja que l'any 2005 va idear una fórmula matemàtica que li permet decidir quan s'escau aquesta data coneguda com a Blue Monday. Aquest any se'n fan ressò diaris tant diversos com El Mundo a 24 de enero...¿será el peor día para el estado de ánimo?, La Vanguardia a La ciencia demuestra que hoy es el peor día del año para el estado de ánimo o el Guardian a Today is the real Blue Monday. Sembla que darrerament tot es susceptible de ser analitzat per les matemàtiques, ara bé, hi ha un fet que sobta en aquesta història i és que per la xarxa circulen dues fórmules. Comproveu-ho comparant les que publiquen El Mundo i La Vanguardia amb la que apareix a la dreta del text de l'article.

Un π literari

Alumnes primària

Alumnes secundària

Adults: Pares / Mestres

Avui és el dia dels innocents i molts diaris i revistes publicaran alguna notícia curiosa però falsa per tal de seguir la tradició i arrencar-nos un somriure. Aquí farem una cosa amb una certa semblança, enllaçar-vos a Cómo hacer literatura con el número pi, notícia que va aparèixer al diari El Mundo el dia 15 de novembre d'aquest any que ja està a les acaballes. Té totes les característiques d'una broma, però no ho és. Llegiu-la i veureu la de coses rares que arriba a fer aquesta bestiola que s'autoanomena Homo sapiens.

Les sumes de l'Alicia

Alumnes primària

Alumnes secundària

Adults: Pares / Mestres

Durant els darrers dies de la campanya electoral els candidats dels diversos partits van anar passant pel programa El Món a RAC1 i van fer les seves travesses sobre els resultats electorals. Com el bloc és de matemàtiques deixarem de banda la política i el possible nivell d'encert dels diversos caps de partit i ens fixarem en una suma.
Abans ens cal una dada però, el número de diputats del parlament català. Informació que, precisament aquestes setmanes hem vist al llibre de medi, 135 diputats.
Ara passem a repassar la travessa de l'Alícia Sánchez-Camacho i mirem el total de diputats que li dóna la seva tria, 132. N'han desaparegut 3. La pregunta que ens fem és si l'error és cultural o matemàtic, és a dir, si desconeix el número de parlamentaris o no controla bé les sumes. Malament en tots dos casos, però si és la segona opció mala cosa per a temps de crisi i d'economia pel pedregar. Tindrà el seu "jefe" de Madrid els mateixos problemes amb els números?

Partit	Diputats
CiU	59
PSC	30
ERC	13
PP	16
ICV - EUiA	11
Ciutadans - Ciudadanos	3
Total	132