Sumatori especial

Permeteu-me que avui a la secció d'humor afegeixi una vinyeta de la meva creació i, als matemàtics de debó, una segona demanda, perdoneu-me que les tradicionals X hagin deixat el seu lloc a unes fotos molt concretes.



sumatori

Charles Seife en romanès

Fa temps a l'article Llibres de franc vam parlar dels llibres que podem descarregar per internet, aquest recurs és una bona eina, però el número de textos de divulgació que podem trobar en català o castellà és encara molt limitat. Per aquesta raó les visites a llibreries i biblioteques continuen sent tant necessàries i aconsellables com abans de la creació de la xarxa. La sorpresa es produeix quan volem tirar d'aquest tradicional recurs i ens trobem que de la coneguda obra de Charles Seife Cero: La biografía de una idea perillosa, només trobem un exemplar en tota la xarxa de biblioteques de Catalunya i a més a més està escrit en... romanès. Em sembla molt respectable que les biblioteques catalanes s'interessin pels immigrants o pels conciutadans nostres que volen practicar altres llengües, però també agrairíem la presencia de la traducció castellana o de l'original anglès, ja que no n'hi ha de catalana.

Germa Bel

Avui
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/333505-espanya-radial-catalunya-transversal.html

La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20101115/54069646162/23-de-abril-de-1720.html

El vídeo del divendres

El Centre national de la recherche scientifique francès presenta tots el divendres a la seva secció La vidéo du vendredi, un vídeo de contingut científic. El que us vull presentar, gràcies al fet que aquest centre permet la incrustació a qualsevol bloc dels seus continguts, s'anomena L'empire des nombres i va ser penjat el divendres dia 4 de juny.
Heu de tenir present que el video que apareix en pantalla és sempre el de la setmana, per tant haureu de clicar al peu de la imatge inicial per tal d'anar a l'index de documentals i accedir al que ens interessa.
Les imatges que veureu, un breu resum de les originals, ens expliquen com des de la prehistòria l'home ha utilitzat diversos mètodes per recordar i emmagatzemar les informacions numèriques. El video complet és accessible des de la web del CNRS previ pagament.

 

 

Per anar a la secció de vídeos del CNRS cliqueu aquí

un altre video que ja veurem si poso en un segon article comenta el lligam entre física i matemàtiques
http://www.cnrs.fr/fr/science-direct/video/video.html#haut

webs de mates+cine

aa
http://www.unizar.es/ttm/2006-07/MATEMATICASDECINE.doc

Recull links mates cine

--
llibre d'una italiana on analitza pel·lícules relacionades amb les matemàtiques
http://books.google.es/books?id=JKynT5lRdSgC&printsec=frontcover&dq=cinema+animation+maths&source=bl&ots=3Y1MsNIp3t&sig=_VE656-rd3FL45Y9MoJB7tZLFi4&hl=ca&ei=HhJZTcPaA82gOruyrdsE&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDIQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false
-----
Extraits du spectacle mad maths
http://www.dailymotion.com/video/x8oq6h_extraits-du-spectacle-mad-maths_creation
-------------
enllaç molt bo de mates i cinema
http://library.thinkquest.org/07aug/01801/

Matemàtiques i teatre

Ja hem vist en articles anteriors la relació entre les matemàtiques i el cinema i les matemàtiques i la màgia. Avui toca una menys òbvia, la del teatre

Comediants numeràlia nadal del 2009-10

http://www.nytimes.com/2010/07/04/theater/04complicite.html?_r=1&ref=mathematics

El video és de MandragoraBCN va ser a BCN al gREc del 2008

video punset

números
http://www.redesparalaciencia.com/93/redes/redes-11-asi-aprendimos-a-contar-29-min

Brain Games - New York Times

http://braingames.nytimes.com/?ref=crosswords

Número de Harshad o Niven

Aquí tens els primers números de Niven de dues xifres

Número	Suma dels dígits	Comprobació
10	1 + 0 = 1	divisible entre 1
12	1 + 2 = 3	divisible entre 3
18	1 + 8 = 9	divisible entre 9
20	2 + 0 = 2	divisible entre 2
21	2 + 1 = 3	divisible entre 3
6	36	216
7	49	343

Cube

Laberints, coordenades cartesianes, nombres primers i potències de primers, descomposicions factorials... Sembla que una pel·lícula on apareixen tots aquests elements pot considerar-se digna d'apareixer en un bloc de contingut matemàtic i aquest és el cas de Cube un film de terror realitzat el 1997 per Vincenzo Natale

Per veure les mates del film wiki en anglès des de l'article del cub fugura podeu anar al de la peli
http://en.wikipedia.org/wiki/Cube_(film)

Trailer de la pel·li

prova de frame

Alguna explicació

Resultats iguals, conclusions diferents

Un fet que acostuma a fer-nos somriure són les declaracions que fan tots els polítics les nits electorals on ens expliquen com els han anat de bé les eleccions. Fins ara dubtava entre si eren el resultat d'un barra molt accentuada o d'una hipocresia total. Ara començo a pensar que les declaracions poden ser sinceres. El motiu? Una experiència que ens explica el llibre Economia Emocional de Matteo Motterlini.
En principi sembla que, davant d'unes informacions estadístiques, és a dir uns números freds i inqüestionables, no poden canviar gaire les interpretacions que poden fer els lectors de les dades, però... veiem que ens explica l'experiment fet l'any 1960 a l'Stanford University
Es van triar dos grups d'estudiants, uns partidaris de la pena de mort i un altre de convençuts detractors. Tot seguit se'ls hi van lliurar un conjunt d'estadístiques que reflectien l'evolució de la criminalitat en dos estats americans. Un que havia passat de no tenir penar de mort a aplicar-la i un altre que havia fet el contrari, és a dir que l'havia abolit. Se'ls va dir que havien de valorar l'eficàcia d'aquest càstig en funció de les dades que se'l havien lliurat i què va passar?
El grup partidari va dir que els números demostraven molt clarament l'eficàcia del càstig, mentre el grup que s'hi oposava va dir que l'estadística demostrava de forma inqüestionable la seva inutil·litat. Per tant la conclusió és clara, la propera vegada que veiem una estadística i ens recolzem en ella per defensar les nostres opinions, potser la nostra argumentació, tot i que pensem el contrari, tindrà una component més emocional que matemàtica.
---
Aquest article es pot fusionar amb el de l'estatut o fer-los en dos dies com a un article en dos capítols

Matemàtiques i estatut

Avui
Matemàtiques socialistes per a un Estatut escapçat
Montilla, Rubalcaba, Caamaño i De la Vega han volgut quantificar les bondats de la sentència que el TC ha dictat sobre l'Estatut
Tot i utilitzar els mateixos paràmetres, no coincideixen els números

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/-/17-politica/188357-matematiques-socialistes-per-a-un-estatut-escapcat.html

Parlar de l'estreta de mans que ha sortit al discover i al corriere della sera

http://www.corriere.it/scienze_e_tecnologie/10_luglio_27/stretta-mano-perfetta-dipasqua_a99626c2-9984-11df-882f-00144f02aabe.shtml

http://blogs.discovermagazine.com/discoblog/2010/07/19/danger-car-salesmen-now-in-possession-of-perfect-handshake-equation/

http://www.chevrolet.co.uk/experience-chevrolet/news/2010/news/news-details2010-18.html

Màgia i matemàtiques

Potser hi ha molta gent que no coneix el lligam entre màgia i matemàtiques
link del mundo
Profesores aprenden magia para hacer más atractivas las clases de matemáticas

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/14/andalucia_malaga/1279097784.html

Parlar també des llibres de matremàgia

Problema del salt del cavall - repte xx

A hores d'ara ja saps que els matemàtics no deixen res per verd i intenten analitzar i resoldre gairebé qualsevol fenòmen, situació o joc que se'ls posa al davant. Un dels molts problemes curiosos que s'han dedicat a estudiar és l'anomenat del salt del cavall, que consisteix a esbrinar si és possible situar un cavall en un punt qualsevol de l'escaquer i intentar que la peça vagi passant per totes les caselles del tauler sense trepitjar-ne cap una segona vegada.
Un dels que es va dedicar a estudiar aquest problema va ser Leonhard Euler, un dels més grans matemàtics de la història de la humanitat.
Com que nosaltres no estem al seu nivell ens conformarem amb un tauler més petit, el primer que té solució que és el de 5 x 5.


la imatge del costat l'he copiada de The Knight's Tour
An Extremely Simple Solution de Dan Thomasson
http://www.borderschess.org/KTsimple.htm



01 - 12 - 17 - 22 - 03
18 - 25 - 02 - 11 - 16
13 - 08 - 23 - 04 - 21
24 - 19 - 06 - 15 - 10
07 - 14 - 09 - 20 - 05

puzzles numerics per deures estiu sise

el tradicional d'anar bellugant números fins a tenir-os en ordre, es pot parlar de que no ha quedat arrconat malgrat el cub de rubick
http://www.learn4good.com/games/puzzle/numeric_puzzle.htm

Poesia i matemàtica (IV)

El quart si trobo alguna cosa la poesia visual
Tinc dos imatges del brossa la del % i la uu com a dos
El cinquè els enllaços
El sisè la citació de D.E. Smith
Cinque i Sisè es poden unit (m'ho he de pensar)
-----------------
Si el dos articles anterior dedicats a la relació entre poesia i matemàtiques us han enganxat aquí teniu una llista d'enllaços on trobareu prous exemples com per treballar el tema a classe
Aquí potser lligaria més lo de la gimcana
Al bloc de la biblioteca de l'institut Damià Campeny
http://bibliotecaidc.wordpress.com/2010/02/22/poemes-matematics/

A la Pàgina personal de Josep M. Albaigès trobem un molt extens recull de poesia
http://www.albaiges.com/poesia/poesiamatematica.htm

A poesia Matemàtica de Matemàticas divertidas
http://www.matematicasdivertidas.com/Poesia%20Matematica/poesiamatematica.html

Poemas matemàticos de sector matemática
http://www.sectormatematica.cl/recreativa/poemas.htm

Poems escrits per alumnes
http://www.morethanmaths.com/poems/poem1.htm

---------------

----------
això serà el darrer article de la sèrie
cita de D.E. Smith
THE POETRY OF MATHEMATICS
"The Mathematics are usually considered as being
the very antipodes of Poesy. Yet Mathesis and
Poesy are of the closest kindred, for they are both
works of the imagination. Poesy is a creation, a
making, a fiction; and the Mathematics have been
called, by an admirer of them, the sublimest and
most stupendous of fictions. It is true, they are not
only mathesis, learning, but poiesis, a creation. . . .

"Mathesis and Poetry are . . . the utterance of the
same power of imagination, only that in the one case
it is addressed to the head, and in the other, to the
heart."

Poesia i matemàtica (III)

Avui ens toca parlar de una altra funció dels poemes i rimes, la d'afavorir l'aprenentatge de conceptes i continguts matemàtics i, en aquest passeig que fem per diverses llengües per tal d'il·lustrar la universalitat de la relació entre el llenguatge poètic i el matemàtic, avui li toca a l'anglès.

El primer poema es nord-americà i serveix per aprendre el valor de les diverses monedes d'aquest país. L'he trobar a la secció Math Poems de la pàgina Tooter4Kids creada per Susan Stein.

Money Poem

Penny, penny, easy spent, Copper brown and worth one cent. Nickel, nickel, thick and fat, You’re worth 5. I know that. Dime, dime, little and thin, I remember—you’re worth 10. Quarter, quarter, big and bold, You’re worth 25, I am told. Half a dollar, half a dollar, Giant size. 50 cents to buy some fries. Dollar, dollar, green and long, With 100 cents you can’t go wrong.

El segon, també de la mateixa pàgina web, ens ensenya a comptar de 2 en 2, 5 en 5 i 10 en 10.

The Skip Count Song

Skip count, skip count, count by 2's Skip count, skip count, count by 2's Skip count, skip count, count by 2's We can count to 20. 2, 4, 6, 8, 10,12,14,16, 18, 20 (chant this line) Skip count, skip count, count by 5's Skip count, skip count, count by 5's Skip count, skip count, count by 5's We can count to 50. 5, 10, 15, 20, (up to 50) Skip count, skip count, count by 10's Skip count, skip count, count by 10's Skip count, skip count, count by 10's We can count to 100. 10, 20, 30, 40, (up to 100)

Poemes matemàtics (II)

A l'article anterior vam il·lustrar la relació entre poesia i matemàtiques amb uns poemes d'indubtable qualitat literària però que en cap cas plantejaven qüestions de caire matemàtic. En tots els casos el vessant literari dels poemes era tan o més important que el matemàtic.
Avui presentarem uns exemples molt diferents, els que adoptant la forma de versos - em resisteixo a fer servir la paraula poema o poesia - ens plantegen endevinalles o petits problemes de càlcul. El primer exemple rera un començament que podríem considerar una oda als números, ens porta a un petit exercici de càlcul mental, els altres tres són endevinalles infantils. Tots ells compleixen amb dignitat la seva funció d'enunciat matemàtic.

Números

De los números naturales sólo pocos se destacan, particularmente notables que a otros números opacan. Números primos, cuadrados perfectos son ejemplares singulares de numerales selectos, de inolvidables propiedades. Y entre los números importantes no soy yo la excepción, seguro que me has visto antes, pero ahora adivina quién soy. Pues si mi propia raíz cuadrada a mí mismo me restan, por una gracia solo a mí reservada el resultado es justo treinta.

Les endevinalles següents les he copiat de la secció Adivinanzas de números de la pàgina web El huevo de chocolate. Si hi aneu en trobareu unes quantes més molt recomanables per als primers cursos de primària.

De miles de hijos que somos el primero yo nací y soy el menor de todos ¿cómo puede ser así?

Soy más de uno sin llegar a tres, y llego a cuatro cuando dos me des.

Mi silueta de cisne no tiene igual y que el par represento no hay que dudar.

Poesia i matemàtica (I)

Avui començarem una petita sèrie dedicada a la poesia i les matemàtiques. El primer que ens passa pel cap en pensar en aquest tema és que són dues activitats humanes molt allunyades, però si recordem que paraules que fàcilment associem a la creació literària o artística com bellesa o harmonia també són utilitzades per molts científics per abonar la validesa de teories i equacions, potser començarem a adonar-nos que la separació no es tan gran.
La millor manera però de demostrar la realitat d'aquesta relació és presentant proves, proves que concretaré en tres exemples. El primer correspon a l'obra Versos Amics editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. En el poema triat, Joana Raspall, l'autora, fa servir un bon nombre d'elements matemàtics en la descripció d'un dibuix.

Geometria I

Sota una roda rodona poseu-hi un quadret quadrat i al damunt per acabar-ho, un triangle triangular. Quatre línies rectilínies podran fer de peus i mans. Si marqueu nas, ulls i boca amb arcada de quatre arcs, veure quin ninot resulta més eixerit i trempat.

El segon exemple ens porta de la geometria als números. Són uns petits poemes o millor frases poètiques que podem trobar al bloc de Daniel Gostain i que han estat escrites per alumnes de la seva escola.

Poesie des nombres

Le 1 n'a pas de copain Le 2 est amoureux Le 3 ne peut pas se tenir droit Le 4 se met sur une patte Le 5 se prend pour un cintre Le 6 mange beaucoup de saucisses Le 7 est un casse-tête car il veut diviser le 27 Le 8 a deux limites Le 9 présente son "Quoi de neuf ?" Le 10 n'est pas le double de 6 Le 100 se prend pour un grand Le 1000 a trois îles

En el tercer, un poema del gran mestre de la literatura infantil, Gianni Rodari els números no són sinó una excusa per crear un simpatiquíssim joc literari on xifres i paraules es converteixen en unes peces que poden ser capgirades, modificades i sotmeses a qualsevol caprici de la imaginació.

A inventare i numeri

"Inventiamo dei numeri?" "Inventiamoli, comincio io. Quasi uno, quasi due, quasi tre, quasi quattro, quasi cinque, quasi sei". "E' troppo poco. Senti questi: uno stramilione di biliardoni, un ottone di millantoni, un meravigliardo e un meraviglione". "Io allora inventerò una tabellina: - tre per uno Trento e Belluno - tre per due bistecca di bue - tre per tre latte e caffè - tre per quattro cioccolato - tre per cinque malelingue - tre per sei patrizi e plebei - tre per sette torta a fette - tre per otto piselli e risotto - tre per nove scarpe nuove - tre per dieci pasta e ceci. "Quanto costa questa pasta?" "Due tirate d'orecchi". "Quanto c'è da qui a Milano?" "Mille chilometri nuovi, un chilometro usato e sette cioccolatini". "Quanto pesa una lagrima?" "Secondo: la lagrima di un bambino capriccioso pesa meno del vento, quella di un bambino affamato pesa più di tutta la terra". "Quanto è lunga questa favola?" "Troppo". "Allora inventiamo in fretta altri numeri per finire. Li dico io, alla maniera di Modena: unci dunci trinci, quara quarinci, miri miminci, un fan dès". "E io li dico alla maniera di Roma: unzi donzi tenzi, quale qualinzi, mele melinzi, riffe raffe e dieci".

mes art i mates a wolfram

Fa mesos vam fer referència a la pàgina de Ghee Beom Kim. Avui comentem una altra web que podríem dir que segueix la mateixa línia ja que també aconsegueix formes belles a partir de les matemàtiques. Es tracta de Mathematica Graphics Gallery, un lloc on podem veure imatges creades amb Mathematica, un programa creat pel físic i matemàtic anglès Stephen Wolfram i que és molt conegut i utilitzat en árees científiques, matemàtiques, enginyeria i informàtica. Wolfram alpha

Mathematica programa has opened the door to a new kind of imagery that melds art and science. These are a few of the creations of Mathematica users around the world.

http://gallery.wolfram.com/index.html

Dodecaedre i agricultura

Un dodecaedre per veure els eqinoccis
arqueologia gala a la Stampa

http://www3.lastampa.it/tuttoscienze/sezioni/edicola/articolo/lstp/45541/

Amb l'opció
Apri il documento in una nuova finestra
accediu al PDF

http://www3.lastampa.it/fileadmin/media/settimanali/tuttoscienze/PDF/5.pdf

els simpsons i mates

http://mathsci2.appstate.edu/~sjg/simpsonsmath/

Quan dins és fora i a l'inrevés

Escolteu el soroll que produeixen aquests dos gots. Tenien la mateixa quantitat de líquid i estaven a la mateixa distància del micròfon. Tanmateix...





On rau la diferència? En un fet curiós, que els fabricants del segon es van perdre el capítol de Barrio Sèsamo on s'explicava la diferència entre dins i fora.
Els estris fabricats pels humans acostumen a tenir un dins i un fora ben delimitats. Només algunes curiositats com la cinta de moebius i l'ampolla de klein no semblen respectar aquests conceptes, els gots si ho fan. Per fora adopten les formes més curioses, però per dins són immaculadament llisos. És una distribució basada en la utilitat i l'estètica. Ben llisos per dins per impedir que s'hi enganxin partícules i facil·litar la neteja i amb qualsevol forma per fora en funció dels gustos estètics del fabricant, respectant això sí, una mínima ergonomia.
Doncs bé els fabricants d'aquest got li han aplicat una inversió i han situat la part gravada i irregular a l'interior i la part llisa al exterior. El resultat, un soroll horrorós quan remenem el contingut que hi hem abocat.

Gregorio Luri

Avui trenco un costum i per primer cop des que vaig crear el bloc no parlo de matemàtiques, sinó d'ensenyament en general. El motiu, l'entrevista feta per Jordi Basté a Gregorio Luri al programa El Món a RAC1. Si la voleu sentir cliqueu aquí.
Per conèixer d'una forma més acurada i completa les opinions d'en Luri us recomano la lectura del llibre que apareix a la il·lustració de l'esquerra, L'escola contra el món, una de les anàlisis més lúcides i lliures que s'han fet sobre la situació de l'escola actual. No és precissament una lectura d'estiu, sinó una obra molt crítica que reparteix garrotades a tort i a dret. Ningú no s'en salva, ni el mestre-funcionari mandrós, carrincló i encarcarat que des que va acabar la carrera mai no ha ampliat els seus coneixements científics. Ni el progre biopijo i buenista, membre convençut de la internacional papanatas, que sent un desfici malaltís per totes les novetats. Ni el polític incompetent i cregut que vol passar a la història i que com Àtila destrossa tot els llocs per on passa... En fi, una llarga llista de culpables on tots ens hi podem trobar més o menys retratats.

article xorres aprofitar quadre

Les potències que acabes d'aprendre a classe presenten característiques curioses, una d'elles és que el quadrat d'un número i el seu cub acostumen a tenir alguna xifra en comú. Ho podem veure amb els sets primers números.

Número	Quadrat	Cub	Elements comuns
1	1	1	cas especial, tots iguals
2	4	8	cap
3	9	27	cap
4	16	64	el 6
5	25	125
6	36	216
7	49	343

Mirant la taula sembla que el 2 i el 3 siguin casos especials i curiosos ja que no trobem cap xifra comuna entre el seu quadrat i el seu cub, però la realitat és que no estan tan sols, sabries trobar els dos números següents que no tenen elements comuns?

14 no comparteix res
69 tampoc

prova_calameo

hauria de quedar com un llibre

[calameo code=00233164538721ef68f15 width=420 height=272 view=book]

classificacio dels problemes

Publish at Calameo or read more publications.

Maths for dummies

Tots coneixeu la col·lecció que aquí es dedica bàsicamebt a la informàtica, però la compelta abasta altres camops com les mates.
links a maths for dummies, concretament algebra, parlar del lacol·klecció i la seva validesa.

http://www.dummies.com/how-to/education-languages/math/algebra.html

Revista matemàticas

A inbternet trobem de tot pero aixo nbo ens ha de fer oblñidar els sistemes tradicionals com llibres i revistes, de llibres ja n¡'hem fet molts comentaris de recvistes encara no cap i per això avui en parlem de suma.
té un nivell elevat molt per sobre d'aquest escriba però també podem trobar trossos divertits com per exemple
--------
Paradojas en la naturaleza: «Las bacterias se multiplican dividiéndose
».
Conversación en clase de Matemáticas: «Me gustan los polinomios,
pero solo hasta cierto grado».
Conversación entre matemáticos: «Hay tres clases de matemáticos,
los que se equivocan al contar y los que no».
Un cubo a una esfera: «Nunca tendrás una esquina donde
caerte muerta».
¿Cuál es animal con más de 2 patas y menos de 3?: «El pollo
porque tiene dos y pico».
¿Cuál es animal con más de 3 ojos y menos de 4?: «El π–ojo
(piojo) 3<π<4».
Las cuatro reglas en el matrimonio: «Suma de obligaciones,
resta de libertades, multiplicación de responsabilidades y división
de bienes».
Las progresiones y la evolución: «Si todos tenemos 2 padres,
4 abuelos, 8 bisabuelos, 16 tatarabuelos, 32 tata tatarabuelos ...
¿cómo es posible que procedamos sólo de Adán y Eva?»
Quijote de Honoré Daumier
Quijote de Gustave Doré
---------
aquestes pocasoltades són al SUMA 57 a l'article "Matemática y lenguaje
y matemática constructora de lenguaje"
Febrero 2008

al mateix número hi ha rticles interessants sobre els codis de barres (el puc aprofitar) i d'altres de guais.

web revista alguns numeros estan en pdf
http://www.revistasuma.es/
aquest darrer link permet accedir a totes les revistes i als articles en pdf
http://revistasuma.es/revistas/