El número π ha portat de corcoll als matemàtics, no durant segles, sinó fins i tot mil·lenis. Ja el nostre amic Ahmes en parla al seu papir i li dóna un valor de 3,16, un resultat amb un error inferior al 0,59%. També els babilonis l'havien encertat força en asignar-li un valor de 3,125, mentre que la Bíblia s'allunyava força de la correcció donant-li un valor més rodó, 3.
Egipcis, babilonis, jueus... Totes els pobles que formaven el creixent fèrtil feien ús d'aquesta relació entre diàmetre i perímetre de la circumferència, però no és fins Arquimedes que ens trobem a un matemàtic que s'hi posa i fa una recerca metòdica i exhaustiva per tal d'acostar-se el màxim possible al seu valor real i per aconseguir-ho ho fa amb un mètode molt ben explicat a les pàgines de
Calaix +ie de Joan Jareño Ruiz, concretament a l'apartat
Pi: recerca i captura.
Pels que teniu curiositat pel tema, però llegir us fa mandra us proposo una alternativa, mirar el vídeo
Grandes Descubrimientos - La Aventura Del Saber 14 que també ens explica el procediment seguit pel genial matemàtic.
.El segon vídeo que us proposo,
Aproximaciones de Pi, ens explica la recerca dels matemàtics al llarg de la història per conèixer el valor de π.
.Per últim i ja només per mestres us proposo fer un cop d'ull a un
document en format PDF que ens permet refer les passes d'Arquímedes.
Mirant les dues figures formades per la unió de diverses semicircumferències es força fàcil dir quina de les dues té una superfície més gran, però la resposta ja no és tant clara quan mirem el perímetre. A tu que et sembla? Quina té una superfície més gran? I un perímetre més gran? Explica el perquè en tots dos casos.
