Des de fa alguns dies estan apareixent a les classes de cicle superior un bon nombre de cubs de rubick i aquest fet em serveix de base per al repte o potser podríem dir reptes del juny. Reptes? Doncs sí, els alumnes de sisè esteu al darrer més de la vostra vida escolar al Cèsar August i no podem marxar sense fer un repte una mica especial. Per aquest motiu aquest cop hi trobareu una sèrie de preguntes repartides entre els primers dies del mes
La primera, que és la que considero més difícil, està relacionada amb el cub de Rubick. A partir de la posició inicial on totes les cares tenen un únic color s'han fet una sèrie de moviments.
El primer ha consistit en rotar la secció dreta del cub de forma que el color vermell ha quedat invisible, ja que ha quedat situat a la part posterior del cub, mentre que les tres peces blaves que eren al devant han quedat a la part superior i n'han aparegut tres de grises
Després s'ha fet un segon moviment, que no explicaré, que ha donat com a resultat el tercer cub.
El tercer i últim moviment ha deixat el cub en una de les cinc disposicions de sota. Intenta encertar quina és la que s'ajusta a aquest moviment i pensa que quatre de les opcions que veus no són possibles.
Al nostre país podem haver tingut un geni com Gaudí i un bon gruix d'arquitectes de nivell internacional, però la majoria de la població continuem barallant-nos amb plànols i mapes i tenim dificultat per imaginar i encara més manipular, cossos tridimensionals en la nostra ment.
Freddy Malapeça és un perillós assassí admirador fins a la bogeria de qualsevol sèrie de dibuixos animats, que copia estris i màquines de les desenes d'episodis que s'empassa cada dia. A més a més també n'inventa de nous per tal d'eliminar les seves víctimes de les maneres més curioses i estranyes.
Aquesta reflexió ve a tomb d'un article que vaig llegir al setembre del 2010 a la revista Science & Vie, degana de la divulgació científica a França, l'article anomenat Le cri des animaux a été mis en équation explicava com dos científics americans, James Gillooly i Alexander Ophir, havien creat un model matemàtic que era capaç de derivar els crits de qualsevol animal de la seva massa i del seu metabolisme. Explicaven que la massa de la bestiola i la seva temperatura corporal determinaven la freqüència del so, el seu ritme (crits per segon) i la seva durada. Aquest descobriment encara es feia més interessant si tenim en compte que ens podia servir per predir els sons d'animals extingits... Quedem doncs a l'espera de sentir ben aviat els crits de cacera d'aquests animalons d'ungles llargues i cervell considerable que són uns dels protagonistes principals de la saga de Jurassic Park, els velociraptors.
Un dia, en acabar la classe de matemàtiques, una xiqueta de classe em va preguntar quan era el meu aniversari. Ràpidament, com que el safareig és un esport que al nostre país té molts addictes, es van afegir uns quants alumnes més. En veure l'expectació no em vaig poder resistir a, per una banda, fer una mica la guitza amb la resposta i per altra, fer-los calcular una mica i vaig respondre dient que la data era la resposta que s'obtenia amb una potència de la qual vaig donar algunes pistes. Avui he decidit rescatar l'anècdota i ho faré donant a la informació necessària la forma d'un suposat diàleg entre l'alumna (en cursiva) i el mestre.