Lambert Adolphe Jacques Quetelet, un dels pares de l'estadística i Henri Poincaré, són els protagonistes de dues anècdotes que podeu trobar a aquesta joia de la divulgació matemàtica que és El andar del borracho.
Ja sé que reproduir allò que explica un llibre no té gaire valor i no suposa cap aportació digna de menció, però penso que aquestes històries poden complir una doble funció, per una banda arrencar un somriure dels alumnes i per l'altra permetre'ns contestar de forma divertida aquella pregunta tant típica de per a què serveixen les matemàtiques.Les anècdotes es basen l'aplicació que Quetelet va fer a temes quotidians i materials del que nosaltres coneixem com a Campana de Gauss o distribució normal. El nostre home va descobrir que infinitat de fets s'ajustaven a la distribució d'aquesta gràfica i això li va permetre concloure que la picardia evitava anar a l'exèrcit un nombre considerable d'individus. Anys més tard, Poincaré, utilitzant el raonament de Quetelet, va descobrir les trampes del seu flequer.
Poincaré va viure en un segle en que els humans confiaven en fets curiosos, com ara que una barra de pa de kilo, tingués precisament aquest pes, un kilo.
L'home, va veure que les barres que compraven oscil·laven al voltant dels 950 grams i va fer arribar les seves queixes a les autoritats. Poc després va veure com les barres passaven a tenir un kilo.
Sembla que aquí s'hauria d'acabar la història, però el nostre home devia ser perepunyetes i malfiat de mena perquè va continuar pesant les barres durant una llarga temporada i llavors va descobrir una cosa curiosa. Si feia una gràfica del pes de les barres la gran majoria estaven a la part central de la campana de Gauss, ja que feien un kilo, però als extrems es produïa un fet estrany. Hi havia un percentatge considerable de barres que depassaven aquest pes i un de molt inferior per sota. Poincaré, com abans Quetelet, confiava cegament en la distribució normal i per tant només podia haver una explicació a aquest fet. El forner no li donava una barra de forma aleatòria, sinó que sempre procurava donar-li una de les més grans i això portava a una altra conclusió, molt possiblement l'home continuava fent la majoria de barres de 950 grams.
Poincaré va denunciar l'home a la policia amb la lògica sorpresa de l'estafador que no podia comprendre com les matemàtiques podien haver ajudat a descobrir la seva estafa.
us remetíem a tres pàgines d'editorial Anaya que cobrien el tema des de tercer fins a cinquè.Tornàvem a trobar aquest tema un any abans, al maig del 2012, a 
Ja fa alguns anys que per treballar la geometria existeixen tot un seguit de recursos molt interessants. Fins ara hem parlat del geoplà i del tangram i avui toca fer-ho del Logo, un llenguatge de programació desenvolupat a finals dels 60 per Seymour Papert.
